Tot allò que fem son conseqüència d'allò que hem pensat, del que creem, orientem la nostra Intenció, que es potencia i activa amb el Sentiment. P (pensament)+ C (creença): I (intenció)
I (intenció)+ S (sentiment): A (acció).
Ens equivoquem perquè ho fem impulsivament, sense pensar, deixant que el sentiment es dispari de forma incontrolada i sense una bona informació per part d'un pensament calmat i poc apasionat. Els coneixements necessiten una empenta, la pasió i la força activadora del sentiment. Actuar sense pensar es la causa de totes les desgràcies, però tampoc oblidem que si no enganxem fortament els nostres pensaments al sentiment, l'acció eficaç no es portarà al seu fi. Posem pel cas que una persona propera a tu comença a dir calumnies sobre la teva forma de fer i comportar-te, encara que sigui mentida i una invenció malevola d'algú menyspreable que vol enfrontar-te amb un esser molt proper a tu, si tu et creus tot el que diu aquesta persona, tindrà els mateixos efectes i conseqüències dependran de la dosi de sentimen amb que ho puguis viure tot. Pensament més fe o confiança (creença) en la veritat del coneixement produeixen intenció. Sí a més li afegim "sentiment", llavors actuem.
Com les creences et limiten la vida?
Les creences es formen al llarg dels anys, segons les experiències i els missatges que escoltem. Existeixen creences sobre nosaltres mateixos i sobre l'entorn, que ens limiten la vida i les relacions. En definitiva, no ens permeten aprendre per superar aquesta limitació. Així no potenciem les nostres capacitats per creixer com a persones, i això ens produeix malestar emocional.
